Redaccio Primer Trimestre.

Redacció primer trimestre

1.Fes una redacció sobre com has viscut aquest primer trimestre.Pots explicar com t'has sentit,com l'has viscut,si has fet nous amics o si has consolidat alguna amistat,si has fet la feina suficient,quina és la feina que més t'ha agradat,etc... 

  

Aquest trimestre a estat un canvi significatiu en la meva manera d'estudiar ja que he hagut d'aprendre el català, una llengua que em a costat aprendre, entendre i escriure, però al final ho aprenc i lo entendo.Me a agradat bastant aquest primer trimestre pels amics.He fet bastants amics.Hauria pogut treballar més.El d'ordinador.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

1.Cerca informació sobre Joanot Martorell.Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars.Època a la qual pertanyia,característiques.

Va ser un escriptor i cavaller valenciano.Especialment conegut per ser l'autor de la novel·la de cavalleries Tirant lo Blanc, va arribar a ser jurat de Chirivella.Nacio entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de Gandía.Según l'historiador Jaume Chiner la seva família era originària de Gandia, encara que estava establerta a València des del año1400. El seu avi, Guillem Martorell, va ser conseller reial i el seu pare, Francesc Martorell, casat amb Damiata Abelló, va ser majordom del rei Martí l'Humà.Es coneixen força elements biogràfics que el mostren com un cavaller lluitador i agressiu, de vida agitada, saltejada de llancis cavallerescos i assumptes amorosos, així com nombrosos viatges, si bé la majoria dels plets, inclosos els desafiaments a mort.

2.Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc.Penja al teu bloc tota la informació que trobis,en fas un resum i copia'n un fragment.Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.Es tracta d'una obra de gran extensió, que comença amb la narració de les aventures de Guillem de Varoic, qui imposa a Tirant en les normes de la caballería.Incluye components autobiogràfics del mateix autor: per exemple, Tirant es forma en Inglaterra.Combina un realisme directe i cru amb els ideals cavallerescos de la época.El heroi és armat cavaller després diversos combats singulars contra reis, ducs i gigantes.De Anglaterra marxa a França, Sicília i Rodes, després, a Jerusalem, Alexandria, Trípoli i Tunis. després a Bizanci sol·licitat per l'emperador, i en Constantinoble s'enamora de Carmesina, filla de l'emperador.La història d'aquests amors, amb la intervenció de la vídua Reposada i de la donzella Plaerdemavida, ocupen gran part de la obra.Tras haver lluitat en Barbaria, Tirant es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l'Imperi Bizantí; reconquesta terres als turcs i,malalt,mor.Al saber-ho,mor també Carmesina.
 

Lírica Culta i Popular.

Lírica medieval culta y popular

Lírica medieval culta

Lírica culta i popular.

Lírica medieval popular  

1.Busca informació sobre la lírica medieval.Explica la diferència entre la lírica medieval culta i la popular.És el corpus d'obres literàries escrites en castellà medieval entre,aproximadament,començaments del segle XIII i finals del segle XV.

Lírica culta:Té composicions més extenses que les populars i moltes d'elles aborden també una temàtica amorosa, però el jo-emissor és, en general, un home.

Lírica popular:Són breus i ofereixen una temàtica amorosa i estan posades en boca d'una dona, que es queixa de la ressent pèrdua de l'estimat.

Garcilaso de la Vega.

Garcilaso de la Vega.

1.Busca información sobre la vida y obra de Garcilaso de la Vega(época y características).Haz un esquema con todo lo aprendido.Garcilaso de la Vega nació en Toledo entre 1491 y 1503, posiblemente en 1498.3 Fue el tercer hijo de Garcilaso de la Vega (fallecido el 8 de septiembre de 1512, tres días después de otorgar codicilo), señor de Arcos y comendador mayor de León en la Orden de Santiago, y de Sancha de Guzmán, señora de Batres y de Cuerva. Sus abuelos paternos fueron Pedro Suárez de Figueroa, hijo de Gómez I Suárez de Figueroa y Elvira Lasso de Mendoza, hermana del primer marqués de Santillana, y Blanca de Sotomayor (hija de Fernando de Sotomayor y Mencía Vázquez de Goes, a través de quien hereda el señorío de Arcos). Su madre, Sancha de Guzmán, fue hija de Pedro de Guzmán, señor de Batres (hijo del cronista Fernán Pérez de Guzmán) y de María de Rivera.6 Quedó huérfano de padre y se educó esmeradamente en la Corte, donde conoció en 1519 a su gran amigo, el caballero Juan Boscán. Seguramente a este debió el toledano su gran aprecio por la lírica del valenciano Ausiàs March,7 que dejó alguna huella en su obra.No publicó ninguna obra en vida; toda su producción poética la recoge Juan Boscán y la publica en 1542 junto con poemas suyos. En 1569 un librero salmantino publica por separado la obra de Garcilaso. En 1574 "El Brocense" publica una edición en la que añade composiciones no incluida en la de 1543 y además se corrige el texto de acuerdo con un manuscrito perdido hoy; en una serie de notas va indicando las fuentes clásicas e italianas consultadas por Garcilaso. En 1577 revisa esta edición añadiendo algunas obras mas. En 1580, en Sevilla, Fernando de Herrera publica otra edición comentada.

Jacint Verdaguer.

Jacint Verdaguer

   1.Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:
-Any de naixement i mort.17 de mayo de 1845 - Vallvidrera, 10 de junio de 1902.
-Resum de la seva vida.Va ser el tercer fill de vuit, dels quals només sobreviure tres. El seu pare era mestre d'obres i la seva mare treballava, a casa, com filadora. La religiositat de la seva mare el va fer ingressar, als deu anys, al Seminari de Vic.
-Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles). 1:1876 (31 anys) Al vaixell "Ciutat Comtal", de tornada de Cuba, acaba el poema L'Atlàntida.
 2:1877 (32 anys): El jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer.
3:1880 (35 anys): Per haver guanyat els tres premis exigits pel Consistori dels Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat.
4:1883 (38 anys): Oda a Barcelona. L'ajuntament d'aquesta ciutat fa un tiratge de cent mil exemplars.
5:1886 (41 anys): Es publica el gran poema de la reconquesta Canigó. Realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.
6:1893 Acaba la publicació de la trilogia Jesús Infant.
7:1894 (49 anys): Apareixen els llibres Roser de tot l'any i Veus del bon pastor.

El Petit Princep.

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.És una novel·la curta i l'obra més famosa de l'escriptor i aviador francès Antoine de Saint-Exuperi.Nascut en una família aristocràtica de la ciutat de Lió, Antoine de Saint-Exuperi va passar una infància feliç, tot i la mort prematura de super pare. Va ser un alumne poc brillant. Va passar el batxillerat a 1917 i, després sumi fracàs a l'Escola naval, es Orientat Cap a les arts i l'arquitectura. Es va fer pilot Quan estava complint el servei militar el 1921,a Estrasburg.

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

Ciències socials t.5.

Ciències socials t.5

1.Cerca informació sobre el que és el Sector Primari. Explica quines professions es poden exercir a partir d'aquest sector. El sector primari està format per les activitats econòmiques relacionades amb la transformació dels recursos naturals en productes primaris no elaborades.Las principals activitats del sector primari són l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura, l'apicultura, l'aqüicultura, la caça, la pesca , explotació forestal i la mineria.Agricultors,ramaders,apicultors,caçadors,pescadors i miners.

Comentario de poema.

  COMENTARI DEL POEMA

1.Resumeix en una paraula el significat del poema. Mare.

2. Resumeix en una frase el significat del poema. Amor familiar.

3.Què és el que demana aquesta mare? Que visqui.

4. Quin tipus d'amor s'escriu? Un amor entre un fill i la seva mare.

5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment? La meva mare és al costat del meu pare i la meva germana el mes important en la meva vida.Un gran amor familiar.

                                                             AMOR DE MADRE

No necesito un hijo que me quiera,

ni que sea feliz, ni hermoso,

ni que triunfe y me sonría,

ni un hijo que me cuide,

me proteja, me tutele.

Necesito, simplemente,

un hijo que me sobreviva

y al que poder amar hasta el final.

Si me faltara,

¿qué haría yo con tanto amor

como me crece para él

cada mañana?

(Begoña Abad)

El no anul.lat.

El no anul·lat

El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima.         

1.Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
Parla de la violència de gènere i com una dona que té tanta por del dia d'aragonesa i més encara de l'home amb el qual viu, decideix prendre una decisió que creu que és l'única manera de ser lliure i deixar de patir més dolor, (suisidarse) enbes de denunciar-ho.Crec que és una decisió equivocada la de suïcidar-se, perquè el que hauria de pagar pel sofriment és el maltractador no la víctima.Res.

Comentario de un poema.

Comentario de un poema

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.Habla de la lluvia y la paz que trasmite.

2. Busca información sobre el autor Juan Ramón Jiménez. 

Fue un poeta español, ganador del Premio Nobel de Literatura en 1956, por el conjunto de su obra, designándose como trabajo destacado de la misma, la narración lírica Platero y yo.

3.¿La lluvia está personificada en este poema? Justifica tu respuesta.No.Porque habla de lo que da no de como es.

4.¿Que visión tiene el poeta?Una alegre.

5. ¿Te gustan los días de lluvia? Justifica tu respuesta. No.Porque si llueve no se puede salir a la calle.

La pluja va remullant amb les seues gotes la tardor, els camps agraeix el seu regal. En la ciutat els paraigües fan d'escuts de colors en la nostra lluita contra ella.

Llueve sobre el campo verde...
¡Qué paz! El agua se ...abre
y la hierba de noviembre
es de pálidos diamantes.

Se apaga el sol; de la choza
de la huerta se ve el valle
más verde, más oloroso,
más idílico que antes.

Llueve; los álamos blancos
se ennegrecen; los pinares
se alejan; todo está gris
melancólico y fragante.

Y en el ocaso doliente
surgen vagas claridades
malvas, rosas, amarillas,
de sedas y de cristales...

¡Oh la lluvia sobre el campo
verde! ¡Qué paz! En el aire
vienen aromas mojados
de violetas otoñales.

(Juan Ramón Jiménez)

Blog.

Enriqueix el teu blog

1.Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant. Perquè són llocs per relaxar-se.

Figures retoriques.

Les figures retòriques

 

                        
Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora,comparació,personificació,al·literació,apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes.També explica què són.

Metàfora = Figura retòrica de pensament per mitjà de la qual una realitat o concepte s'expressen per mitjà d'una realitat o concepte diferents amb els que el representat guarda certa relació de semblança. Els teus cabells d'or.
Comparació = Expressió de les relacions de semblança que hi ha entre dues o més coses."tal com".

Personificacio = Figura retòrica de pensament que consisteix a atribuir als éssers inanimats característiques i qualitats pròpies dels éssers animats, o als éssers irracionals, actituds pròpies dels éssers racionals. La natura és sàvia.

Al.literacio = Figura retòrica de dicció que consisteix en la repetició d'un o diversos sons dins d'una mateixa paraula o frase. A les alades ànimes de les roses.
Apòstrof = Figura retòrica que consisteix a interrompre el discurs per dirigir-se amb vehemència a una altra persona o coses personificades que poden ser reals o imaginàries, generalment amb un to patètic o de lament. ¡Porteu amb vosaltres !.

Diftongs.

Els diftongs

Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): : I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)

      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos

1.Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.

aire (aire), rei (rey), boira (niebla), cuina (cocina) - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

Decreixent=(ai)re,r(ei),b(oi)ra,c(ui)na,p(au),p(eu),c(iu)tat,c(ou)re,(ai)gúa,cr(ei)xent.

aire (aire), rei (rey), boira (niebla), cuina (cocina) Vocal fuerte + u
au, eu, ou pau (paz), peu (pie), ciutat (ciudad), coure (cobre) - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpu

(ai)re,r(ei),b(oi)ra,c(ui)na,p(au),p(eu),c(iu)tat,c(ou)re.(ai)re,r(ei),b(oi)ra,c(ui)na,p(au),p(eu),c(iu)tat,c(ou)re.

Creixent=q(ua)tre,q(üe)stió,ubiq(üi)tat,q(uo)ta,g(ua)nt,aig(üe)s,ping(üí),(io)gurt,(io)de.

quatre (cuatro), qüestió (cuestión), ubiqüitat (ubicuidad), quota (cuota) gua, güe, güi, guo guant (guante), aigües (aiguas), pingüí (pingüino)td>
i + vocal fuerte (al principio de una palabra)
ia, ie, io iogurt (yogur), iode (yodo), hiena - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

Hiat=t(ea)tre,r(ea)l,gr(ae)lla,ll(eo)ns,r(ea)litat,d(ie)s,Mar(ia),relig(ió),histor(ia).

aire (aire), rei (rey), boira (niebla), cuina (cocina) Vocal fuerte + u
au, eu, ou pau (paz), peu (pie), ciutat (ciudad), coure (cobre) - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

quatre (cuatro), qüestió (cuestión), ubiqüitat (ubicuidad), quota (cuota) gua, güe, güi, guo guant (guante), aigües (aiguas), pingüí (pingüino)td>
i + vocal fuerte (al principio de una palabra)
ia, ie, io iogurt (yogur), iode (yodo), hiena - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

aire (aire), rei (rey), boira (niebla), cuina (cocina) - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

aire (aire), rei (rey), boira (niebla), cuina (cocina) - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

aire (aire), rei (rey), boira (niebla), cuina (cocina) - See more at: http://www.cursdecatala.com/es/diptongos-triptongos-hiatos-en-catalan/#sthash.duWgj9m2.dpuf

Auxili.

                               UN CRIT D'AUXILI

Una manta com a únic abric.
Uns cabells esbullats, 
però no per estones de joc,
sinó per la cruesa de la vida.
Una mirada amb la innocència
perduda.
Una tristesa infinita, impròpia
de l'edat.
Una motxilla escolar buida
i un dret a rebre una educació
digna furtat.
Una justícia inexistent.
Una ajuda invisible, transparent,
com si fos intranscendent.
Un crit d'auxili al vent.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.L'explotació dels nens en països de pobresa.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes).Té quinze versos.

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona. Que està molt desordenat o ple de coses barrejades sense coherència, 
qualitat de cru,
robar d'amagat sense intimidació ni violència,
que no té importància o gravetat.

5. Fes un resum del significat del poema en general.Parla del treball infantil i com és la cara dels nens que a tan primerenca edat estan treballant.
6. Què vol dir l'expressió "Ajuda invisible?" Justifica la teva resposta.Que ni tan sols existeix.Perquè estan mal que ni tan sols semblen tenir-la.

7. Opinió personal.Crec que és cruel però és una realitat que existeix i que encara que no mirem seguirà hi ha i no desapareixerà asta que agames alguna cosa per solucionar-ho.

Palabras compuestas.

La composición t3

EJERCICIOS DE PALABRAS COMPUESTAS.

1.Escribe las palabras simples que forman las siguientes palabras compuestas:

•Abre/botellas•Abre/cartas•Abre/latas•Agria/dulce•Agua/fiestas•Agua/marina• Alta/voz•Alto/bajo•Alza/cuello•Ante/ayer•Aparca/coches•Baja/mar• Balón/cesto• Bien/aventurado•Bien/hechor•Bien/venida•Boca/calle.Boqui/abierto•Cabiz/bajo•Canta/mañanas•Cara/dura•Casca/nueces•Casca/rabias•Cien/pies•Col/i/flor• Contra/orden•Corre/ve/i/dile•Corta/fuego•Corta/uñas•Cuenta/gotas•Cuenta/kilómetros •Cumpleaños.Duermevela•Elevalunas•Enhorabuena•Espantapájaros•Girasol• Guardabosques•Guardacostas•Guardamuebles•Guardarropa•Guardaespaldas• Hazmerreír•Hierbabuena•Hispanoamericano•Hojalata•Lavacoches• Lavaplatos•Lavavajillas•Limpiabotas•Limpiaparabrisas•Madreselva.Malestar• Malgastar•Malhechor•Malhumor•Malpensado•Maniatar•Manirroto.

2.Escribe las palabras compuestas por las siguientes palabras simples(ten en cuenta en algunas puedes necesitar variarlas un poco y revisa los acentos de las palabras nuevas que formes):

•Matamoscas•Mediodía•Menospreciar •Milhojas•Motocicleta•Nochebuena•Parabrisas•Paracaídas •Parachoques•Paraguas•Pararrayos•Parasol•Pasacalles•Pasa
manos•Pasapurés•Pasatiempos•Pasodoble•Pelirrojo•Pisapapeles•Portaaviones•Portaequipajes•Punta pie•Puntiagudo•Quehacer•Quitamanchas•Quitanieves•Quitasol•Rascacielos •Rompecabezas•Rompeolas•Sabelotodo•Sacacorchos•Sacapuntas•Salta montes•Salvamanteles•Salva pantallas•Salvavidas•Sinfín•Sobremesa.Sordo
mudo•Telaraña•Tiovivo•Tirachinas•Trabalenguas•Vayan.

3. Explica qué significan las siguientes palabras compuestas:•Metomentodo:Que acostumbra entrometerse en asuntos ajenos.•Santiamén:Período de tiempo muy breve.•Sinsabor:Sentimiento de pesar o disgusto que afecta a una persona. •Tejemaneje:Medio poco claro o sospechoso que utiliza una persona para conseguir algo.•Tentempié:Pequeña cantidad de comida que se toma entre horas.

Tema 3.

Català t.3

1.Cerca informació sobre la comunicació oral.Quins elements participen en el procés comunicatiu?Posa exemples. És el tipus de comunicació en què s'utilitzen signes en el menjussa.Los signes són arbitraris o convencionals, ja que expressen el que es transmet.Grits,libidos,plors,rialles.

2.Explica les diferències entre la ràdio i la televisió.Les diferències són que la televisió ens mostra el vídeo o imatge que ens ajuda a entendre més sobre els fets en canvi la ràdio només t'informa al compas de la teva imaginació.

La Dieresi

La dièresi

 La dièresi. Exercicis

1.      Escriu la dièresi als mots que n’hagin de dur, segons les normes esmentades.

1. adeqüi, ungüent, ambigüitat, qüestió.
2. diürn, traduïes, produïen, produït.
3. estudii, canviïn, renunciïs, negociïn

2.      Canvia el nombre dels mots següents: els que estan en plural, escriu-los en singular, i a la inversa.
Veïns=veí;reduíem=reduïm;genuí=genuïns;que suin=que suï;ell traduïa=ells traduïen;Paraigües=paraigües;agraeixo=agraïm;intuïssis=intuïm;suïssos=suís;país=països;llengua=llengües;veia=veiem;produíeu=produïa,
construïssin=construïts;tradueix=tradueixen.

3.Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgui damunt les formes verbals següents.

1. En Joan estudia força; tu cal que estudiïs més.
2. Canvia’t el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copiïn a l’examen; que no continuïn fent-ho.
4. Canviïn l’oli del motor; envii’m la factura per correu.
5. Convé que negociïs amb el director el nou conveni. No menyspreïs la teva habilitat negociadora.

4. Fixa’t que els verbs acabats en vocal més –ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi a les formes no accentuades.

Accentua i escriu les dièresis on calgui:

1. traduïa. Traduïes, traduíem, traduíeu, traduïen.
2. conduïm,conduïu,conduís,conduïssis,conduíssim,conduíssiu,conduïssin.

  

5. Fent servir els sufixos –ment, -dor, -tat, -dal forma paraules a partir dels mots següents:

(1)   lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocui, helicoide.

1.simultàniament; helicoide;
2.lluïdor; digeridor;
3.homogèniament; inoculador.

6. Escriu les dièresis que calgui a les frases següents:

1. Aquell polític es va suïcidar.
2. La ingenuïtat del personatge és extraordinària.
3. Aquesta figura té una forma tirant a romboïdal.
4. Aquell home va aconseguir molt renom a partir d’aquella heroïcitat.

7. D’acord amb cada punt de les excepcions a la dièresi, fes els exercicis següents.

1. Escriu les formes corresponents dels verb agrair.                                        agraíem,agraíeu,agraís,agraíssiu,agraíssim.

2. Escriu un derivat en “-isme” i un altre en “-ista” del mot ateu.

Ateístic,atea.

3.Forma dos derivats amb els prefixos co-, re- ajuntant-los al mot incidència i un altre derivat amb el prefix –contra ajuntant-lo al mot indicació.

coincidència,reincidència,re-contra,contra. 
4.Escriu l’accent corresponent als mots següents, tenint en compte que no tenen diftong.

Màrius, harmònium, mèdium.
8. Escriu la dièresi on calgui.

1. Suïssa: un estat format per petits països.
2. Són unes habitacions contigües a les dels veïns.
3. S’estan produint moltes revoltes en aquell país.
4. T’agrairia que reduïssis la velocitat.
5. L’egoisme de cadascú no va permetre arribar a una coincidència de criteris.

9. Escriu l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur.

1. En Màrius traduïa de l’ucraines al català.
2. La Lluïsa toca l’harmonium molt bé.
3. En Lluís fa un programa diürn a la radio, produït per la BBA.
4. Agraint-li la seva invitació, els saludem cordialment.
5. No ho hem entès tot, però n’hem deduït el sentit.
6. Tenia la intuicio que era la llet homogeneïtzada el que li produïa cremor d’estomac.
7. L’empresari arruïnat se suïcida el mes passat.
8. Diuen que encara han reduït mes el pressupost d’enguany.
9. La festa no fou tan lluïda com s’esperava.
10. Creia que els astres influïen sobre el destí dels homes.
11. Estan construint una residencia per a ancians.
12. Coia la verdura amb aigua mineral.
13. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guàrdia el volia arrestar.
14. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaïna.
15. Han ordenat que evacuïn tota la cruïlla afectada.