1.Cerca imatges que vagin bé per al teu blog sobre Venècia.
2.Cerca imatges sobre màscares venecianes.
3.Cerca informació sobre Venècia,la seva història,la seva gastronomia i els seus costums.Encara
que al principi del cristianisme la llacuna ja estigués poblada per
pescadors i caçadors, la veritable colonització és del segle V, quan els
habitants de la terra ferma es van traslladar a les illes per escapar
de les invasions dels bàrbars, primer dels huns i després dels
Longobardos.La confederació de la Llacuna no era independent, sinó que
li havia de fidelitat a l'Imperi Bizantí, i l'any 812 va passar a ser
una de les seves provincias.Constantinopla li concedia a Venècia
privilegis perquè era un punt important per al comerç entre Orient i
Occidente.Cuando Carlemany i l'emperador de Bizanci van signar el
tractat de Aquisgrana, la influència de Bizanci es va veure molt
reduïda, com demostra el fet que l'any 828 els venecians li van robar a
Alexandria el cos de Sant Marc, al qual van anomenar patró la
ciutat, substituint a Sant Teodoro.En l'any 1000, el dux va aconseguir
frenar molts assalts de pirates eslaus, i aquesta victòria es va
celebrar amb els casaments entre Venècia i el Mar, per confirmar la seva
supremacia a auge.El poder de Venècia va augmentar molt gràcies
a les croades, sobretot amb la quarta, en 1204, en la qual els
venecians van utilitzar als cristians com a mercenaris per derrotar
Constantinopla.Después d'aquesta victòria, Venècia es va assegurar el
control del comerç i va esdevenir una de les potències més
importants de la época.En 1453, Constantinoble va caure en mans dels
turcs i venecians van perdre moltes posesiones.Con l'arribada de Colom a
Amèrica en 1492 i amb la nova ruta marítima cap a les Índies de 1500,
Venècia va començar a perdre el monopoli del
comercio.En els segles posteriors, l'aliança entre Espanya i Portugal,
l'auge comercial de Gènova i les derrotes davant els turcs, van
debilitar encara més a la República Veneciana, que tot i així va
aconseguir mantenir la seva independència fins a l'arribada de Napoleó
en 1797. més
tard, amb el tractat de Camp Formio, Napoleó va lliurar la ciutat a
l'Imperi austrohongarès i es van repartir els seus posesiones.Venecia
passar a pertànyer al Regne d'Itàlia després de la tercera guerra
d'independència en 1866.
lunes, 21 de marzo de 2016
Poesia i crisi.
Poesia i crisi
Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi?Pens que
necessitam la poesia avui més que mai.Escoltem la veu de les paraules,escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç,entre la fredor de
la tècnica i la mecànica,entre la solitud i el companyerisme,entre.La poesia social està present i té molt a dir,no sols criticar i
denunciar determinades situacions,també donar un raig d'il·lusió,
esperança i compromís per un futur millor.
Anti-crisis
Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.
Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.
Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.
Dar la cara
(Carlos Gargallo)
Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.
No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.
Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.
1. Explica el contingut dels dos poemes.De què parlen?En quina persona estan escrits?Tracten un tema d'actualitat?El primer parla de com a acabat l'home d'avui en dia.El segon parla que és millor enfrontar-se als problemes a la cara en comptes d'intentar fugir d'ells.
2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.
3. Són positius o negatius?Per què?El primer negatiu perquè parla de la mala situació que te el home avui dia.El segon es positiu perquè parla de que es millor fer fren els problemes que fugir de els.
Como escribir una descripción.
Como escribir una descripción(Pasos y ejercicios)
Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
- Lo que registras a través de los sentidos:“Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
- Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas:“Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
- Las acciones que realizan personas o animales:“Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
- Observación del objeto,persona,animal o paisaje a describir.
- Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
- Organización y composición a partir de las características seleccionadas.
Ejercicio:Observa atentamente la siguiente imagen.
Por ejemplo:El cielo–>luminoso,claro.
Los girasoles=grandes,coloridos.
La colina=frondosa colorida.
Los arboles=pequeños,hermosos
La tierra=frondosa,bella.
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
En un día nublado y gris los girasoles,cabizbajos,mantienen su belleza,junto a una frondosa colina llena de coloridos arboles.
2)Dados los siguientes sustantivos y adjetivos,utilízalos en un ejercicio de descripción.No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.
Cielo,zapatillas,amarillo,sorprendente,gusanos.Con un cielo sorprendente,con un radiante sol amarillo,voy yo con mi hermana con sus zapatillas con color del vino.
3)A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos.Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?.Realiza una breve narración,en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones interna.
Un día mis padres,sin yo saberlo,me sacaron un billete hacia Sevilla,senti como mi corazón saltaba de alegría y jubilo.
viernes, 18 de marzo de 2016
La família de Carles IV.
1.Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:
-Qui són els dos personatges centrals?Una joveneta vestida a la moda francesa, i un criat.
-Què destaca Goya de la indumentària de les dones?L'elegància.
-I de la indumentària dels homes?La pobresa.
-On és el pintor?Està il·luminat?Davant de ells.Si.
-Qui són els dos personatges centrals?Una joveneta vestida a la moda francesa, i un criat.
-Què destaca Goya de la indumentària de les dones?L'elegància.
-I de la indumentària dels homes?La pobresa.
-On és el pintor?Està il·luminat?Davant de ells.Si.
Inhala alegria.
Inhala alegria
1.Cerca informació sobre els contes.Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.És un relat o narració breu, de caràcter fictici amb l'objectiu formatiu o lúdic.Tenen un grup petit de personatges i té un argument senzill i fàcil d'entendre.
2.Explica el conte que més t'agradi i per què.Pensa a penjar imatges de tot.No me agrada els contes
Ovidi Montllor.
Ovidi Montllor
1.Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor.Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.Va ser un actor espanyol i cantautor en llengua catalana que va formar part del moviment de la Nova Cançó.Falleció el 1995 a Barcelona a conseqüència d'un càncer de esòfag.Militó al PSUC i posteriorment al Partit dels Comunistes de Catalunya,fins a la seva mort.Va debutar el 1962 amb el grup teatral La Cassola,d'Alcoi.Als 24 anys va anar a Barcelona,on va actuar amb grups de teatre independents,com el del CICF,i més tard amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual.El 1968 va iniciar una carrera destacada com a cantant,sovint acompanyat pel guitarrista i compositor Toti Soler,amb música pròpia sobre textos de Salvador Espriu,Vicent Andrés i Estellés,Pere Quart i d'ell mateix.
2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.La samarreta,La fera ferotge:Es tracta d'una crítica al franquisme,especialment al sentit d'ordre del règim,i a la passivitat de les classes mitjanes.
3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.Que hi hagi igualtat en la societat.
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.La seva lluita per la igualtat social.Porque és un bon objectiu.
Redaccio.
Redacció
viernes, 11 de marzo de 2016
Reportatge.
Cerca informació sobre el que és un reportatge.Quina diferència hi ha amb una crònica?Argumenta la teva resposta.Treball d'investigació periodística que un reporter realitza sobre un fet,un personatge o sobre qualsevol altre tema;sol anar acompanyat de fotografies,imatges,documents,entrevistes, i es publica a la premsa o s'emet per televisió o per ràdio.El reportatge és de gènere informatiu i la crònica és un gènere mixt,és a dir lliurament informació + opinió.
viernes, 4 de marzo de 2016
Literatura segle XX.
Un poc de literatura segle XX
L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins,com també a la tradició poètica pròpia de la zona.El grup està vinculat amb el Romanticisme,Neoclassicisme,Costumisme,Naturalisme,Modernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.
2.Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven.Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatives.
Va ser un poeta i sacerdot espanyol nascut a Pollença el 1854.Fill d'una família de propietaris rurals,orfe de mare als 11 anys,va créixer molt influït per un oncle seu,metge de Pollença,que li va descobrir el paisatge local i l'interès per els clàssics.Va estudiar a l'Institut Balear i va ser membre de la Congregació Mariana de Montesión a Palma de Mallorca.Va ser deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i company de Joan Alcover i Antoni Maura;encara que fossin Joan Rosselló de Son Fortesa i Juan Luis Estelrich,companys d'internat,els que ho van influir de veritat.La seva poesia és principalment de caràcter clàssic,regional i religiós.També va ser cantor del paisatge,de la història i de la cultura popular de Mallorca.L'any 1902 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber,en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.És considerat com un dels màxims representants de la poesia catalana de tots els temps.
ABANS QUE SIGUEM RES.
Comprensió lectora
ABANS QUE SIGUEM RES
(Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)
Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.
Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.
El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.
Gemma Ventura Farré
1.Fes un resum d'aquest text.És un text que em a agradat perquè parla de que les coses són millors sense presses i les fas amb calma.
2.Escriu el tema en una sola paraula.Relaxant.
3.A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?A tota la meva família i amics.Perquè es veritat.
4.Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques"justifica la teva resposta.Que si no té ganes de viure el li donarà motius per vivir.Porque res és més valuós que una vida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)